Laia
Han passat tres anys. Perdona Laia estimada per haver trigat tant a escriure aquesta entrada al blog. El 10 de gener del 2016 la meva neboda em va acompanyar a visitar el delta del Llobregat. Feia molt de temps que insistia i insistia, que volia anar amb el seu tiet a veure ocells, i com que la vida és complicada va costar una mica, però al final ho vam aconseguir. La reserva natural de Cal Tet ens esperava amb els braços oberts, i jo li explicava a la Laia els ocells que anàvem trobant, mentre ella feia de fotògrafa. El punt de vista de la petita (ja no tan petita) era molt més fresc i genuí que el meu. Una passejada ens duia des de l'aparcament fins a l'entrada de la reserva natural. La primera aturada era prop del centre d'informació. Teníem el riu Llobregat davant nostre. Alegria màxima i emoció total només arribar. Anem per feina. Això semblen ànecs coll-verds? Sí, en efecte, ho són. A pocs minuts de distància tenim les maresmes. Allà la Laia feia nou