ORNITOSECTA

No cal tenir un gran telescopi si volem fer unes poques però interessants observacions astronòmiques. De dia, evidentment, ja tenim molt a prop el nostre estel, el Sol. De nit podem observar el nostre únic satèl·lit, la Lluna. Però, com de difícil és veure planetes? I galàxies? És complicat distingir constel·lacions? La clau és mirar al cel. I tot i que sembla una ximpleria afirmar això, insistiré en dir-ho. S'ha de mirar al cel. Si ens familiaritzem a fer alguna ullada nocturna descobrirem que les constel·lacions són fàcilment identificables: són grans (ocupen bones extensions de cel) i algunes són prou brillants com per ser reconegudes a l'instant. És evident que si ens allunyem de Barcelona les condicions seran millors, però això no vol dir que no us pugui veure res a una gran ciutat: jo hi visc, i des del terrat he pogut veure sense problemes les constel·lacions d'Orió, l'Osa major, l'Osa petita, Cassiopea, Taurus, el Cigne, i d'altres. També és fàcil ...

Actualment sembla que la ciència no està de moda. En un món dominat per les marques de roba, la televisió, la publicitat, la música comercial... En un món així se'm fa difícil tenir esperances de que a la ciència i la investigació se'ls hi posin les coses fàcils. Per això m'agrada treure pit quan parlo del CosmoCaixa, el museu de la ciència de l'Obra Social de La Caixa. Me'n sento orgullós, i m'agrada presumir de que la nostra ciutat tingui aquest meravellós punt de trobada de tot el coneixement humà. Aquí hi gaudeixen particularment dos tipus de persones: els nens i els científics. Però són realment dos tipus diferents de persones? Què defineix a un científic? La recerca, la curiositat, voler saber més i voler saber la veritat. Però això és precisament el que defineix també als nens. Els nens són científics. Potenciar i alimentar aquesta curiositat o limitar-la i reduir-la és l'elecció que han de fer els pares. I un científic és també un nen? Dins...

A Barcelona, al límit entre els barris de l'Eixample Esquerra i el de Sants es troba el Parc de Joan Miró, també conegut com a Parc de l'Escorxador, degut a l'antic escorxador que aquí s'aixecava, i que va ser tancat l'any 1979. En casos com el meu, que per motius personals no puc sortir gaire últimament a veure ocells, una passejada per aquest parc és una bona idea per practicar una mica l'ornitologia urbana. De fet, qualsevol parc de la ciutat és bo per trobar alguns ocells, tot i que segons la seva situació geogràfica (per exemple tocant a Collserola, com el del Laberint d'Horta, o a prop de la costa, com el de Diagonal Mar) variaran les espècies que poden aparèixer. Tòrtora turca, Streptopelia decaocto. En el cas de l'Escorxador ens trobem un parc força aillat per edificis i amb poca connexió amb d'altres masses verdes, tot i que Montjuïc no queda gaire lluny. El diumenge dia 11 de febrer m'hi vaig estar una hora i deu min...

Como se ha visto en entradas anteriores durante septiembre, octubre y noviembre del 2016 dediqué varias jornadas a la observación de las aves que sobrevuelan Barcelona en su viaje hacia el sur durante la migración otoñal, viaje que les ha de llevar hasta zonas más meridionales de la península ibérica y en la mayoría de los casos hasta África. En años anteriores también realicé este seguimiento pero el esfuerzo fue bastante inferior, aunque con resultados interesantes también. Esto es una recopilación de todas esas observaciones, prestando especial atención al pasado año 2016, en el que el esfuerzo fue más serio (no mucho más... pero al menos lo intenté). Dediqué un total de 47,5 horas al conteo de las aves, repartidas de la siguiente manera: Septiembre: 31 horas Octubre: 5 horas Noviembre:  11,5 horas Debido a esta mala distribución del tiempo no se pueden sacar grandes conclusiones sobre la migración de las rapaces en Barcelona. Tampoco ayuda la distinta distribución de ...