ORNITOSECTA

El pasado 30 de diciembre realicé un censo del SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya) en el Pla de Reixac (Vallès Occidental). Una pareja de pico menor ( Dryobates minor ) decidió darme un espectáculo inolvidable: disfruté de un comportamiento difícil de contemplar en el campo y más aún de fotografiar o de filmar. Oí tamborilear a un macho y miré hacia un árbol muy cercano. De allí provenía el sonido. No conseguí ver al ave a pesar de que siguió martilleando durante un rato más, hasta que vi como llegaba volando una hembra y se posaba cerca de él. A continuación el macho inició su numerito de exhibición: comenzó a trepar por las ramas con las alas abiertas frente a su cortejada. Ambos me tuvieron entretenido durante algunos minutos haciendo caso omiso de mi presencia, hasta que finalmente alzaron el vuelo y se alejaron hasta otro árbol cercano. Decidí no atosigarlos y seguí con el censo. El Pla de Reixac es una extensa área de cultivos, matorrales y algunos bosquecillos disp...

Ornitològicament parlant, ha estat un bon mes de març per mi als Vallesos. A l'àguila daurada que va aparèixer sobre Ripollet i Cerdanyola el 12 de març (vegeu entrada anterior del blog) haig d'afegir un munt d'observacions interessants que resumiré a continuació. Abans de res vull agrair als amics ornitòlegs vallesans el seu ajut amb algunes espècies i ubicacions. Des que vaig arribar a viure a Ripollet que només trobo braços oberts i germanor. Com que això és habitual entre els ornitòlegs, jo no esperava menys. 14 de març Només dos dies després de l'àguila daurada vaig poder veure una polla pintada ( Porzana porzana ) a la riera de Caldes a Palau de Plegamans, trobada per en Xavi Escobar. No es va deixar fotografiar (la polla, no en Xavi) però sí que ho va fer un repicatalons ( Emberiza schoeniclus ). Fins i tot vaig aconseguir filmar-lo: Poc després de veure totes dues espècies va aparèixer el meu amic Diego acompanyat del seu fill, en Dídac, bàsicament buscant la po...

El confinament pel virus dels últims mesos no m'ha impedit veure ocells, en part perquè sempre hi ha ocells que veure. Vagis on vagis. Al meu cas, ja sigui des del terrat de casa, o aprofitant els passejos de la meva gossa, la Nina, he tingut força oportunitats d'aconseguir bones observacions. El fet de viure a Ripollet ajuda, ja que tot i ser una zona força humanitzada encara resta una mica de natura. I després que el govern anunciés que es podia sortir a passejar entre les 6 i les del 10 del matí fins a un km de distància de casa me les vaig prometre molt felices. El dissabte 2 de maig vaig sortir de casa una mica després de les 7. Volia estar-me amb la Nina un parell d'hores pel riu Ripoll. Com que estàvem en plena migració, el dia prometia. El resultat final: trenta-nou espècies! És a dir, un fracàs absolut. Sí, sí, fracàs. Pot semblar un bon número, però quan t'adones que sobretot has trobat gafarrons, estornells, garses, polles d'aigua i un munt d'espè...