ORNITOSECTA

El Pla de Reixac (Barcelona) me sigue dando alegrías. El 19 de diciembre mientras realizaba un fallido censo del SOCC ( Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya , fallido porque había demasiada niebla en el primer kilómetro, así que repetí el censo el día 30) tuve la fortuna de toparme con un zorzal real ( Turdus pilaris ), un invernante muy poco frecuente. El ave llegó volando hasta ocultarse en un arbusto. Tuve que mirar con prismáticos en una posición muy incómoda, mientras aguantaba con el cuerpo el telescopio y el trípode para que no se fueran al suelo, ya que una de las patas se había aflojado justo en aquel momento. Observé al recién llegado y comprobé que a pesar de las sombras de las ramas podía entrever el aspecto típico de esta especie, con la brida oscura. Aparté los prismáticos y mientras seguía haciendo equilibrismos conseguí algunas fotografías testimoniales. Me sentía muy alegre, esto no se veía todos los días. Enfoqué el telescopio como pude y aún me pregunto como co...

En comparació amb els últims dos anys, aquest 2021 estic anant poc al Parc del Masot (Ripollet). Així i tot el 24 d'octubre vaig fer una curta passejada amb la Nina. No és que veiés res de l'altre món, però em va fer il·lusió que un mosquiter comú es deixés fotografiar prou bé per una banda (considero que sóc un fotògraf una mica negat), i que pogués trobar un estornell negre acompanyat d'estornells vulgars per l'altra, ja que, tot i no ser una espècie rara, no acostumo a veure'l en tan bones condicions per a poder separar ambdues espècies sense dubtes. Així que he decidit escriure aquesta curta entrada del blog com a petit homenatge a aquest parell d'exemplars que em van alegrar el matí. Mosquiter comú - Phylloscopus collybita Estornell negre - Sturnus unicolor, amb estornells vulgar i tórtores turques. Aquest parc urbà que limita amb el riu Sec m'ha proporcionat moltes alegries, com el papamosques de collar ( Ficedula albicollis ) de la primavera del 2019....

Diumenge dia 28 de gener vaig fer una de les meves habituals passejades pel Parc Fluvial del Besòs, aquest cop pujant des del Molinet (a la banda nord) fins més amunt de la zona d'herba (per la banda sud, després de creuar el riu a mig camí). A banda de les espècies habituals em vaig endur la sorpresa de la presència de 2-3 cabussets, ocell que a nivell personal jo no havia observat encara al Besòs. Un exemplar va cantar a la part més alta de l'itinerari. Minuts després dos exemplars nedaven a uns metres de distància. Com no, van quedar immortalitzats per la càmera. Cabusset, Tachybaptus ruficollis, i polla d'aigua, Gallinula chloropus. La parella de cabussets. Un dels exemplars acompanyat d'un bell i presumit coll-verd. Passejar pel Besòs implica bàsicament veure ocells macos en un entorn força lleig, un entorn molt humanitzat on la natura treu el cap com pot. El riu ha estat modificat per afavorir l'oci dels humans i també l'abocament dels seus r...