ORNITOSECTA

El 5 de septiembre del 2021 subí a la azotea de mi casa, en Ripollet, para intentar observar rapaces en paso postnupcial, en su migración norte-sur en busca de tierras más cálidas en las que pasar los días de invierno. No fue nada mal: aparecieron treinta y tres especies diferentes de aves, entre las cuales había dos águilas de Bonelli, un águila pescadora, dos culebreras, diez laguneros, un aguilucho cenizo, un águila calzada, cinco cernícalos, un halcón peregrino, un gavilán, un ratonero, cinco vencejos comunes y una garza imperial. También vi dos cuervos, Corvus corax . O al menos eso pensé en un primer momento. Uno de ellos me pasó por encima, no muy alto, pero lo detecté tarde, ya en la vertical, y apenas tuve tiempo de echarle unas pocas fotografías, la mayoría desde atrás, mientras se alejaba. Esta ave me había llamado la atención. Era, por supuesto, totalmente negra y de un tamaño aceptable. Pero el pico parecía fino y la cola se me antojó más redondeada que cuneiforme y algo e...

El 4 de diciembre del 2021 eché un vistazo al Riu Sec a su paso por Cerdanyola del Vallès. Iba en busca de gaviotas reidoras anilladas, como he hecho en otras muchas ocasiones. En esta ocasión descubrí a la "K186", el ejemplar de origen más lejano que he detectado hasta la fecha. Fue anillada como pollo el 20 de junio del 2019 en Smolevichi (Bielorrusia). Y dos años y medio después pude fotografiarla en Cerdanyola. Muchas de las reidoras que detecto por aquí vienen desde Polonia y Hungría, pero este ejemplar se lleva el premio en cuanto a lejanía del punto de origen: 2378 km. Fuente: https://www.marquesespecials.cat/historials/280420/ Gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus) de Bielorrusia, anillada con el código K186 No es que se trate de una observación muy importante (para esta especie es habitual la invernada de ejemplares procedentes del este de Europa) pero siempre es ilusionante leer una anilla de un país nuevo. Otros ejemplares anillados detectados el mismo día fu...

Igual que l'any passat, també aquest hivern un grup de gavines vulgars ( Chroicocephalus ridibundus ) ha visitat regularment el riu Sec a Cerdanyola del Vallès. He pogut fer lectures de sis anelles diferents, resumides a continuació amb el país de procedència inclòs. D'aquestes sis anelles diferents, cinc pertanyen a exemplars que ja vaig detectar l'any passat al mateix punt. Això dóna fe de la gran fidelitat que té aquesta espècie als seus llocs d'hivernada. H3TT : anella d'Hongria, única lectura el 21 de novembre. Repetidora de l'any passat. TYTH : anella de Polònia, única lectura el 5 de desembre. Repetidora de l'any passat. T53E : també de Polònia, dues lectures, el 5 de desembre i el 31 de gener. ND41 : anellada com a hivernant a Espanya el desembre del 2017, hi ha una lectura a la Gran Bretanya del 6 de setembre del 2018 segons l'historial de la web de "marques especials" (www.marquesespecials.cat). Repetidora de l'any passat. T9TM : ...

Ornitològicament parlant, ha estat un bon mes de març per mi als Vallesos. A l'àguila daurada que va aparèixer sobre Ripollet i Cerdanyola el 12 de març (vegeu entrada anterior del blog) haig d'afegir un munt d'observacions interessants que resumiré a continuació. Abans de res vull agrair als amics ornitòlegs vallesans el seu ajut amb algunes espècies i ubicacions. Des que vaig arribar a viure a Ripollet que només trobo braços oberts i germanor. Com que això és habitual entre els ornitòlegs, jo no esperava menys. 14 de març Només dos dies després de l'àguila daurada vaig poder veure una polla pintada ( Porzana porzana ) a la riera de Caldes a Palau de Plegamans, trobada per en Xavi Escobar. No es va deixar fotografiar (la polla, no en Xavi) però sí que ho va fer un repicatalons ( Emberiza schoeniclus ). Fins i tot vaig aconseguir filmar-lo: Poc després de veure totes dues espècies va aparèixer el meu amic Diego acompanyat del seu fill, en Dídac, bàsicament buscant la po...

Divendres 12 de març. Estic treballant des de casa i de tant en tant no puc evitar donar un cop d'ull pel balcó. Em crida l'atenció un ocell gran. Està d'esquenes perquè s'allunya, una mica alt, fent la ruta Ripollet-Cerdanyola. La llum és dolenta en aquest moment i l'au sembla negre al contrallum del cel. A simple vista, sense prismàtics, en veure un aleteig profund i molt arquejat penso: " Mira, un bernat pescaire ". Si us penseu que els ornitòlegs que fa molts anys que mirem ocells no ens equivoquem mai... llavors és que no porteu prou anys mirant ocells. Agafo els prismàtics i descobreixo que no és un bernat sinó un rapinyaire de grans dimensions. M'agafa un atac de nervis. En qüestió de segons haig de decidir si munto el telescopi o intento identificar l'espècie abans no es perdi. Agafo la càmera de fotos i disparo unes ràfegues. L'ocell segueix marxant i s'allunya. Finalment decideix convertir la línia recta en cercles i comença a rem...

Els ocells acostumen a tenir uns comportaments habituals. Però de vegades fan coses rares. Parlaré de tres casos curiosos d'aquest mes de març. El dissabte dia 6 vaig veure un picot garser gros. No és espècie rara en absolut, de fet és força comuna a masses forestals. Però aquest exemplar el vaig veure des de casa: sobrevolava el nucli urbà de Ripollet. Em va sobtar força veure aquesta espècie volant uns quants metres per sobre els edificis. Sospito que anava del riu Ripoll al parc dels Pinetons. Suposava l'espècie número 75 en la meva llista particular d'ocells detectats des de casa. El dilluns dia 9, mentre treballava, vaig donar una ullada al balcó i vaig veure una persecució. Un tudó fugia tan de pressa com podia. Però el seu perseguidor no era un falcó ni un astor, sinó un animalet, diguem, més humil. Un simple pardal. L'empaitava amb velocitat, força alt, potser uns 30 o 40 metres per sobre la ciutat. Mai havia vist un pardal perseguint un tudó. En desconec totalm...

Amb tot això de la pandèmia i el confinament hi ha gent que ho passa malament i gent que no tant. Afortunadament jo sóc del segon grup. La meva feina em permet treballar des de casa i a sobre tinc unes bones vistes que em permeten de tant en tant donar una ullada per buscar ocells. Entre les espècies habituals tinc pardals, tudons, tórtora turca, cotxa fumada, cueretes blanca i torrentera, garsa, gavià de potes grogues, gavina vulgar, cadernera, esplugabous, bernat pescaire, ànec coll -verd, corb marí gros, esparver, xoriguer comú, aligot... i de tant en tant hi ha sorpreses com el mussol comú, el milà negre, el bitxac rogenc, el mastegatatxes, la gavina corsa, l'àguila pescadora... La llista total puja a 75 espècies. El matí del 15 de febrer em va fer companyia durant unes quantes hores l'animal més ràpid del planeta (més de 300 km/h), el falcó peregrí. Un exemplar es va aturar a una antena de telefonia de Cerdanyola del Vallès, aixecant l'admiració meva i el ...