Treballar des de casa

Amb tot això de la pandèmia i el confinament hi ha gent que ho passa malament i gent que no tant.

Afortunadament jo sóc del segon grup. La meva feina em permet treballar des de casa i a sobre tinc unes bones vistes que em permeten de tant en tant donar una ullada per buscar ocells.

Entre les espècies habituals tinc pardals, tudons, tórtora turca, cotxa fumada, cueretes blanca i torrentera, garsa, gavià de potes grogues, gavina vulgar, cadernera, esplugabous, bernat pescaire, ànec coll-verd, corb marí gros, esparver, xoriguer comú, aligot... i de tant en tant hi ha sorpreses com el mussol comú, el milà negre, el bitxac rogenc, el mastegatatxes, la gavina corsa, l'àguila pescadora... La llista total puja a 75 espècies.

El matí del 15 de febrer em va fer companyia durant unes quantes hores l'animal més ràpid del planeta (més de 300 km/h), el falcó peregrí. Un exemplar es va aturar a una antena de telefonia de Cerdanyola del Vallès, aixecant l'admiració meva i el pànic dels altres ocells: estornells, coloms, garses i d'altres.

Fa uns dies, el 2 de març, un ànec coll-verd em va sorprendre. Potser no és tan espectacular com un falcó, però va ser interessant el seu comportament poc habitual. Al ben mig del nucli urbà, als carrers que limiten Cerdanyola i Ripollet, una femella va decidir aturar-se dalt d'una xemeneia i fer-se notar amb la seva veu.

Dos rius travessen aquestes poblacions, el Ripoll i el riu Sec (afluent del Ripoll). La presència de coll-verds és molt habitual i és fàcil veure'ls sobrevolant les cases. Des del pont sobre el riu Sec (que tot i el seu nom sempre porta força aigua) de l'avinguda primavera de Cerdanyola es poden observar concentracions de fins i tot una centena d'exemplars. Però personalment és el primer cop que veig un aturat dalt d'un habitatge.

Aquests dies es produeixen les primeres arribades de les espècies que han passat l'hivern lluny d'aquí. La primera oreneta cua-blanca va aparèixer el 19 de febrer; la primera oreneta vulgar, el 20 de febrer; el primer ballester, el 3 de març.

Ja són aquí, per, feliçment, distreure'm més encara de la feina.