Què fer si ens trobem un falciot a terra

Això que sobrevola la ciutat de Barcelona, aquests ocells negres que xisclen i creuen el cel blau des de la primavera i durant l'estiu... no són orenetes! Són falciots negres (Apus apus). També hi ha uns altres habitants, els ballesters (Apus melba), que no deixen de ser un altre tipus de falciot (però amb panxa blanca en comptes de negre).

Estic treballant a la botiga i una veïna entra per la porta: dur un ocell a les mans. Em demana disculpes per portar-me aquesta bestiola. La senyora sap que jo puc salvar l'ocell. Jo li dic que no cal que es disculpi en absolut, que estic encantat de que hagi vingut. 

Què ha passat? Se l'ha trobat a terra, dins un pati. I què hem de fer si ens trobem un falciot a terra? El primer pensament (temptador per molta gent) és no fer res amb l'esperança de que marxi sol. Els més innocents (però benintencionats) li posen aigua i una mica de pa (no saben que aquests ocells són insectívors i que mengen milers de mosquits que cacen mentre volen). En qualsevol cas el falciot no marxarà per si sol pel simple motiu de que és incapaç de aixecar el vol sense ajuda: té un cos idoni per dominar el cel, però és totalment inútil a terra.

Si l'ocell està físicament bé el que hem de fer és pujar al terrat més alt que puguem i llençar-lo verticalment cap a amunt amb totes les nostres forces sense cap tipus de por. La gravetat farà en un principi la seva feina, però a les poques dècimes de segon les ales del falciot s'imposaran i remuntarà el vol, i agraït, ens sobrevolarà mentre agafa cada cop més alçada i es reuneix amb els seus.

Èxit total: el falciot ja vola lliure.