ORNITOSECTA

Esta semana me tocaba entrar a trabajar a las nueve en lugar de a las ocho. Así que el domingo anterior ideé un plan: aprovecharía las mañanas venideras para visitar el Parc del Masot sin prisas, pronto, antes de que llegara el gentío de paseantes de perros (entre los que me incluyo, no lo voy a negar). Dos o tres caminatas a lo largo de la semana, antes de comenzar la jornada laboral, sería ideal. El lunes me dio pereza levantarme y pensé que ya iría otro día. Tal vez martes y jueves. Pero no lo hice. Tampoco el miércoles. El cansancio, el calor, la sensación de que la migración ya estaba llegando a su fin... no había muchos motivos para animarme a salir. Así que de cinco días posibles fallé en cuatro, hasta que llegó el viernes. Me desperté temprano, pero di unas cuantas vueltas en la cama. La noche anterior había dejado preparados los prismáticos y la ropa en el comedor para no despertar a Mari cuando me levantara. Tanto me hice el remolón que nos levantamos juntos poco antes de las...

El 28 de abril, jueves, antes de entrar a trabajar eché un vistazo al Parc del Masot (Ripollet) mientras paseaba a Nina, la perra ornitóloga. En el tramo del río Sec que lo atraviesa se alimentaba un chorlitejo chico ( Charadrius dubius ). En ocasiones veo alguno por aquí, aunque son más comunes río abajo, ya en el Ripoll. Así que siempre es una alegría detectar uno en "mi parque". Este ejemplar tuvo la particularidad de que... se dejó fotografiar. Muchos de los chorlitejos que se ven por esta zona están anillados por Antonio España, quién lleva años estudiando los movimientos de esta especie. Éste llevaba una combinación de colores "naranja pata derecha / blanco pata izquierda". Antonio ya está informado. Da gusto comenzar así la jornada, justo antes de encerrarme en una habitación con un ordenador.

Dijous, 7 d'abril del 2022. Avui entro a les nou a treballar, així que he decidit fer un tomb amb la Nina pel Parc del Masot (Ripollet) abans de començar la jornada. Hi ha obres: estan construint una passarel·la per creuar a l'altra banda del riu Sec i poder baixar pel passatge de l'Ermita tot resseguint el marge dret dels rius Sec i Ripoll (s'ajunten cent metres més avall). He tingut dues sorpreses agradables. La primera: he vist un cames llargues ( Himantopus himantopus ), el primer cop que el veig dins aquest petit parc urbà. Al costat de les obres s'ha format una petita bassa i allà hi era, amb un corriol petit ( Charadrius dubius ). No és el delta de l'Ebre, però ho comença a semblar. Les obres de la passarel·la; en vermell, la bassa dels limícols: La segona sorpresa: un grupet de lluers ( Spinus spinus ) ha decidit posar per a mi una bona estona, molt a prop, alimentant-se i reclamant. Estaven molt actius, però s'han deixat fotografiar i ha estat un ve...

En comparació amb els últims dos anys, aquest 2021 estic anant poc al Parc del Masot (Ripollet). Així i tot el 24 d'octubre vaig fer una curta passejada amb la Nina. No és que veiés res de l'altre món, però em va fer il·lusió que un mosquiter comú es deixés fotografiar prou bé per una banda (considero que sóc un fotògraf una mica negat), i que pogués trobar un estornell negre acompanyat d'estornells vulgars per l'altra, ja que, tot i no ser una espècie rara, no acostumo a veure'l en tan bones condicions per a poder separar ambdues espècies sense dubtes. Així que he decidit escriure aquesta curta entrada del blog com a petit homenatge a aquest parell d'exemplars que em van alegrar el matí. Mosquiter comú - Phylloscopus collybita Estornell negre - Sturnus unicolor, amb estornells vulgar i tórtores turques. Aquest parc urbà que limita amb el riu Sec m'ha proporcionat moltes alegries, com el papamosques de collar ( Ficedula albicollis ) de la primavera del 2019....

Els ocells acostumen a tenir uns comportaments habituals. Però de vegades fan coses rares. Parlaré de tres casos curiosos d'aquest mes de març. El dissabte dia 6 vaig veure un picot garser gros. No és espècie rara en absolut, de fet és força comuna a masses forestals. Però aquest exemplar el vaig veure des de casa: sobrevolava el nucli urbà de Ripollet. Em va sobtar força veure aquesta espècie volant uns quants metres per sobre els edificis. Sospito que anava del riu Ripoll al parc dels Pinetons. Suposava l'espècie número 75 en la meva llista particular d'ocells detectats des de casa. El dilluns dia 9, mentre treballava, vaig donar una ullada al balcó i vaig veure una persecució. Un tudó fugia tan de pressa com podia. Però el seu perseguidor no era un falcó ni un astor, sinó un animalet, diguem, més humil. Un simple pardal. L'empaitava amb velocitat, força alt, potser uns 30 o 40 metres per sobre la ciutat. Mai havia vist un pardal perseguint un tudó. En desconec totalm...