Primera cita de gavina corsa al Vallès Occidental
El confinament pel virus dels últims mesos no m'ha impedit veure ocells, en part perquè sempre hi ha ocells que veure. Vagis on vagis. Al meu cas, ja sigui des del terrat de casa, o aprofitant els passejos de la meva gossa, la Nina, he tingut força oportunitats d'aconseguir bones observacions. El fet de viure a Ripollet ajuda, ja que tot i ser una zona força humanitzada encara resta una mica de natura. I després que el govern anunciés que es podia sortir a passejar entre les 6 i les del 10 del matí fins a un km de distància de casa me les vaig prometre molt felices.
El dissabte 2 de maig vaig sortir de casa una mica després de les 7. Volia estar-me amb la Nina un parell d'hores pel riu Ripoll. Com que estàvem en plena migració, el dia prometia.
El resultat final: trenta-nou espècies! És a dir, un fracàs absolut. Sí, sí, fracàs. Pot semblar un bon número, però quan t'adones que sobretot has trobat gafarrons, estornells, garses, polles d'aigua i un munt d'espècies comunes acabes pensant que el matí ha sigut decebedor. De fet, a mitja passejada ja havia llençat la tovallola.
En tornar a casa em vaig estirar a la gandula del balcó amb un llibre, sense prismàtics. No volia saber res d'ocells durant la resta del dia. Bé, o almenys durant una estona. Tot i que al cap d'uns segons m'ho vaig repensar. Cabia la possibilitat que passés algun ocell volant pel cel, així que finalment vaig deixar els binocles a prop per si de cas. Però... i si passava alguna espècie realment interessant? D'acord. La càmera de fotos va fer companyia als prismàtics. Però res més.
Al cap de cinc minuts ja portava unes quantes observacions, i quan un grup d'abellerols creuà el cel vaig decidir que faria una nova llista completa d'aquestes que agraden tant a la gent de l'ICO. Amb els prismàtics, la càmera de fotos i ara a més amb el telescopi vaig pujar els esglaons que em separaven del terrat. I va ser en aquell moment que començà la segona gran festa ornitològica del dia: tórtores turques, garses, estornells, pardals...
El sol era bastant molest. Vaig seure a l'ombra, avorrit. Pensava que veuria alguna cosa més interessant però un cop més m'havia equivocat. La il·lusió desaparegué tal com havia arribat, en un no res. Quan mires ocells hi ha dies bons i dolents, aquest és el joc, i és el que fa que ens ho passem tan bé quan trobem coses rares.
I al final va resultar que aquell va ser un dia dels bons. Dos gavians sobrevolaven el riu Ripoll, en direcció Barberà del Vallès, i amb incredulitat vaig constatar que almenys un era sense dubte un adult de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) i l'altre un possible jove el qual, pobre, ni me'l vaig mirar. Però el sol era massa fort i la llum molt dolenta. Els ocells passaven de pressa. Encara sort que vaig aconseguir fotografiar l'adult, perquè entre els problemes que em donava la càmera últimament i la tremolor de les cames per l'emoció semblava gairebé un miracle que hagués aconseguit alguna imatge decent.
I jo necessitava aquella foto perquè no m'ho acabava de creure. Però era cert. Segons l'Ornitho, era la primera i única cita pel Vallès Occidental. Sembla que havia tingut més sort de la que em pensava. Finalment el dia merdós s'havia convertit en una gran jornada.
No era una glaucoides, però un cop més el mes de maig m'havia portat una gavina rara (com a Matrix).
El dissabte 2 de maig vaig sortir de casa una mica després de les 7. Volia estar-me amb la Nina un parell d'hores pel riu Ripoll. Com que estàvem en plena migració, el dia prometia.
El resultat final: trenta-nou espècies! És a dir, un fracàs absolut. Sí, sí, fracàs. Pot semblar un bon número, però quan t'adones que sobretot has trobat gafarrons, estornells, garses, polles d'aigua i un munt d'espècies comunes acabes pensant que el matí ha sigut decebedor. De fet, a mitja passejada ja havia llençat la tovallola.
En tornar a casa em vaig estirar a la gandula del balcó amb un llibre, sense prismàtics. No volia saber res d'ocells durant la resta del dia. Bé, o almenys durant una estona. Tot i que al cap d'uns segons m'ho vaig repensar. Cabia la possibilitat que passés algun ocell volant pel cel, així que finalment vaig deixar els binocles a prop per si de cas. Però... i si passava alguna espècie realment interessant? D'acord. La càmera de fotos va fer companyia als prismàtics. Però res més.
Al cap de cinc minuts ja portava unes quantes observacions, i quan un grup d'abellerols creuà el cel vaig decidir que faria una nova llista completa d'aquestes que agraden tant a la gent de l'ICO. Amb els prismàtics, la càmera de fotos i ara a més amb el telescopi vaig pujar els esglaons que em separaven del terrat. I va ser en aquell moment que començà la segona gran festa ornitològica del dia: tórtores turques, garses, estornells, pardals...
El sol era bastant molest. Vaig seure a l'ombra, avorrit. Pensava que veuria alguna cosa més interessant però un cop més m'havia equivocat. La il·lusió desaparegué tal com havia arribat, en un no res. Quan mires ocells hi ha dies bons i dolents, aquest és el joc, i és el que fa que ens ho passem tan bé quan trobem coses rares.
I al final va resultar que aquell va ser un dia dels bons. Dos gavians sobrevolaven el riu Ripoll, en direcció Barberà del Vallès, i amb incredulitat vaig constatar que almenys un era sense dubte un adult de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) i l'altre un possible jove el qual, pobre, ni me'l vaig mirar. Però el sol era massa fort i la llum molt dolenta. Els ocells passaven de pressa. Encara sort que vaig aconseguir fotografiar l'adult, perquè entre els problemes que em donava la càmera últimament i la tremolor de les cames per l'emoció semblava gairebé un miracle que hagués aconseguit alguna imatge decent.
I jo necessitava aquella foto perquè no m'ho acabava de creure. Però era cert. Segons l'Ornitho, era la primera i única cita pel Vallès Occidental. Sembla que havia tingut més sort de la que em pensava. Finalment el dia merdós s'havia convertit en una gran jornada.
No era una glaucoides, però un cop més el mes de maig m'havia portat una gavina rara (com a Matrix).
Comentarios
Publicar un comentario