La imperial

A l'Espinal (Argentona) cada any observem i comptem els rapinyaires que passen en migració postnupcial per aquest punt de la costa catalana.

De tant en tant apareixen alguns dels aligots (Buteo buteo) que el meu gran amic Joan Grajera havia marcat amb colors de PVC durant un estudi que va fer la dècada passada. Un dels exemplars habituals portava una marca groga a l'ala dreta i una de blanca a l'esquerra. Aquesta combinació de rapinyaire fosc amb dues taques força clares, cadascuna a la vora d'atac de cada ala, ens recordava llunyanament a una àguila imperial ibèrica. Com qui no vol la cosa, va resultar que havíem batejat aquest ocell: sempre que apareixia dèiem, "mira, la imperial".

La imperial es va deixar veure força anys. Un dia de setembre d'aquest any, mentre buscava rapinyaires acompanyat de l'Adrià, el meu nebot, en Joan va aparèixer amb notícies tristes: aquest aligot havia mort ofegat el 2021.

Vaig decidir que li faria aquest petit homenatge a aquest ocell tan estimat.

La imperial era mascle, va arribar als nou anys de vida durant els quals va fer dos o tres nius i va compartir amor amb tres o quatre femelles. Els controls d'en Joan van desvelar tot això, i també que tenia un territori força gran. Aquest lluitador no va morir d'una manera agradable, però almenys no va caure electrocutat ni tirotejat.

La imperial!