ORNITOSECTA

Divendres 12 de març. Estic treballant des de casa i de tant en tant no puc evitar donar un cop d'ull pel balcó. Em crida l'atenció un ocell gran. Està d'esquenes perquè s'allunya, una mica alt, fent la ruta Ripollet-Cerdanyola. La llum és dolenta en aquest moment i l'au sembla negre al contrallum del cel. A simple vista, sense prismàtics, en veure un aleteig profund i molt arquejat penso: " Mira, un bernat pescaire ". Si us penseu que els ornitòlegs que fa molts anys que mirem ocells no ens equivoquem mai... llavors és que no porteu prou anys mirant ocells. Agafo els prismàtics i descobreixo que no és un bernat sinó un rapinyaire de grans dimensions. M'agafa un atac de nervis. En qüestió de segons haig de decidir si munto el telescopi o intento identificar l'espècie abans no es perdi. Agafo la càmera de fotos i disparo unes ràfegues. L'ocell segueix marxant i s'allunya. Finalment decideix convertir la línia recta en cercles i comença a rem

Els ocells acostumen a tenir uns comportaments habituals. Però de vegades fan coses rares. Parlaré de tres casos curiosos d'aquest mes de març. El dissabte dia 6 vaig veure un picot garser gros. No és espècie rara en absolut, de fet és força comuna a masses forestals. Però aquest exemplar el vaig veure des de casa: sobrevolava el nucli urbà de Ripollet. Em va sobtar força veure aquesta espècie volant uns quants metres per sobre els edificis. Sospito que anava del riu Ripoll al parc dels Pinetons. Suposava l'espècie número 75 en la meva llista particular d'ocells detectats des de casa. El dilluns dia 9, mentre treballava, vaig donar una ullada al balcó i vaig veure una persecució. Un tudó fugia tan de pressa com podia. Però el seu perseguidor no era un falcó ni un astor, sinó un animalet, diguem, més humil. Un simple pardal. L'empaitava amb velocitat, força alt, potser uns 30 o 40 metres per sobre la ciutat. Mai havia vist un pardal perseguint un tudó. En desconec totalm

Amb tot això de la pandèmia i el confinament hi ha gent que ho passa malament i gent que no tant. Afortunadament jo sóc del segon grup. La meva feina em permet treballar des de casa i a sobre tinc unes bones vistes que em permeten de tant en tant donar una ullada per buscar ocells. Entre les espècies habituals tinc pardals, tudons, tórtora turca, cotxa fumada, cueretes blanca i torrentera, garsa, gavià de potes grogues, gavina vulgar, cadernera, esplugabous, bernat pescaire, ànec coll -verd, corb marí gros, esparver, xoriguer comú, aligot... i de tant en tant hi ha sorpreses com el mussol comú, el milà negre, el bitxac rogenc, el mastegatatxes, la gavina corsa, l'àguila pescadora... La llista total puja a 75 espècies. El matí del 15 de febrer em va fer companyia durant unes quantes hores l'animal més ràpid del planeta (més de 300 km/h), el falcó peregrí. Un exemplar es va aturar a una antena de telefonia de Cerdanyola del Vallès, aixecant l'admiració meva i el