Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Pla de Reixac

Esparver cendrós al Pla de Reixac

Imagen
El Pla de Reixac és un lloc on pots imaginar perfectament un esparver cendrós patrullant camps, però on no acostuma a donar-se aquesta circumstància. El diumenge 24 d'abril vaig tenir la sort de poder contemplar aquesta escena junt amb el meu amic Antonio. L'observació va arreglar bastant el dia, ja que, excepte per l'aparició d'un falcó peregrí i l'espectacular afluència de falciots negres (i algun de pàl·lid), va ser una jornada una mica fluixa per les expectatives generades, ja que sortiem d'un episodi de mal temps en plena migració primaveral. A veure si algun dia em trobo un esparver d'espatlles negres a sobre d'una de les alzines, com tantes vegades he imaginat. Mascle d'esparver cendrós (Circus pygargus)

El SOCC erroni

Imagen
El 2 d'abril vaig fer una passejada pel Pla de Reixac (Montcada) en un intent de fer el meu itinerari pel projecte SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya, un dels projectes de l'Institut Català d'Ornitologia). Resulta que el primer cens del SOCC es fa del 15 d'abril al 15 de maig, però soc tan despistat que em vaig llençar al camp abans de temps. En qualsevol cas, la visita va ser molt entretinguda, amb un total de 52 espècies i uns quants moments d'aquells que t'omplen l'esperit. I és que no puc negar que el Pla de Reixac és un dels meus llocs preferits per veure ocells. Tenir-lo tan a prop de casa és un autèntic luxe. Una visita a aquest espai és garantia de bones observacions. Aquell 2 d'abril, als ocells habituals al llarg de tot l'any es van afegir els primers migrants i alguns estiuejants. El més destacable va ser un grup de vuit cigonyes (més una novena solitària una estona més tard), una fredeluga, set arpelles en migració, piules d...

Turdus pilaris en el Pla de Reixac

Imagen
El Pla de Reixac (Barcelona) me sigue dando alegrías. El 19 de diciembre mientras realizaba un fallido censo del SOCC ( Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya , fallido porque había demasiada niebla en el primer kilómetro, así que repetí el censo el día 30) tuve la fortuna de toparme con un zorzal real ( Turdus pilaris ), un invernante muy poco frecuente. El ave llegó volando hasta ocultarse en un arbusto. Tuve que mirar con prismáticos en una posición muy incómoda, mientras aguantaba con el cuerpo el telescopio y el trípode para que no se fueran al suelo, ya que una de las patas se había aflojado justo en aquel momento. Observé al recién llegado y comprobé que a pesar de las sombras de las ramas podía entrever el aspecto típico de esta especie, con la brida oscura. Aparté los prismáticos y mientras seguía haciendo equilibrismos conseguí algunas fotografías testimoniales. Me sentía muy alegre, esto no se veía todos los días. Enfoqué el telescopio como pude y aún me pregunto como co...

Comportamiento nupcial de pico menor, Dryobates minor

Imagen
El pasado 30 de diciembre realicé un censo del SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya) en el Pla de Reixac (Vallès Occidental). Una pareja de pico menor ( Dryobates minor ) decidió darme un espectáculo inolvidable: disfruté de un comportamiento difícil de contemplar en el campo y más aún de fotografiar o de filmar. Oí tamborilear a un macho y miré hacia un árbol muy cercano. De allí provenía el sonido. No conseguí ver al ave a pesar de que siguió martilleando durante un rato más, hasta que vi como llegaba volando una hembra y se posaba cerca de él. A continuación el macho inició su numerito de exhibición: comenzó a trepar por las ramas con las alas abiertas frente a su cortejada. Ambos me tuvieron entretenido durante algunos minutos haciendo caso omiso de mi presencia, hasta que finalmente alzaron el vuelo y se alejaron hasta otro árbol cercano. Decidí no atosigarlos y seguí con el censo. El Pla de Reixac es una extensa área de cultivos, matorrales y algunos bosquecillos disp...

Graja: bimbo

Imagen
Tras más de 35 años observando aves por fin he bimbado la graja ( Corvus frugilegus ). Este córvido colonizó hace algunos años la comarca de l'Alt Empordà. Es por tanto el único punto de toda Catalunya donde se puede ver a esta ave con regularidad. Así que, a pesar de que nunca la había visto, yo sabía que bastaba con que algún día me diera una vuelta por aquellos lares para tachar a esta especie de mi lista particular. Y no tenía prisa. Ya caería. Sin embargo no ha sido necesario desplazarme tantos kilómetros. Sergi Ares y Josep Crusafont detectaron un ejemplar en el Pla de Reixac (Vallès Occidental) hace un par de días, el domingo 11. Suelo pajarear en esta zona, ya que queda muy cerca de mi casa, bastante más que el Empordà. Para allí que me fui. Los acontecimientos se desarrollaron como suele ser habitual en los casos de aparición de especies poco frecuentes: nervios y prisas desde el mismo momento en que te enteras de la noticia; desplazamiento en coche con cierta velocidad pe...

Polles pintades i algunes persones.

Imagen
Ornitològicament parlant, ha estat un bon mes de març per mi als Vallesos. A l'àguila daurada que va aparèixer sobre Ripollet i Cerdanyola el 12 de març (vegeu entrada anterior del blog) haig d'afegir un munt d'observacions interessants que resumiré a continuació. Abans de res vull agrair als amics ornitòlegs vallesans el seu ajut amb algunes espècies i ubicacions. Des que vaig arribar a viure a Ripollet que només trobo braços oberts i germanor. Com que això és habitual entre els ornitòlegs, jo no esperava menys. 14 de març Només dos dies després de l'àguila daurada vaig poder veure una polla pintada ( Porzana porzana ) a la riera de Caldes a Palau de Plegamans, trobada per en Xavi Escobar. No es va deixar fotografiar (la polla, no en Xavi) però sí que ho va fer un repicatalons ( Emberiza schoeniclus ). Fins i tot vaig aconseguir filmar-lo: Poc després de veure totes dues espècies va aparèixer el meu amic Diego acompanyat del seu fill, en Dídac, bàsicament buscant la po...

Sobre la caza

Imagen
Hace pocos días paseaba por el Pla de Reixac (Vallès occidental) intentando ver pájaros. Era difícil con tanta gente: ciclistas, corredores, paseantes con perros (me incluyo), parapentes, avionetas de aeromodelismo, drones, helicópteros de tamaño real... ...y cazadores. De vez en cuando oía tiros, no muy lejanos. En cierto momento sonaron cuatro disparos detrás de mí, provenientes de lo alto de una colina situada a unos cincuenta metros. Al instante oí también un siseo rápido, un batir de alas que silbaba en el aire y que se detuvo a los pocos segundos. Me giré y no vi nada. Escruté el paisaje. El sol iluminaba los campos y hacía resplandecer el verde de las hojas y el pardo de la tierra, bajo un cielo enorme y limpio, como un gran océano. Caminé unos metros y allí lo vi. Un faisán macho yacía en el suelo, aún vivo, mirándome con aspecto de no comprender qué había ocurrido. Lo observé con mis prismáticos. Tal vez habían errado los disparos. Sin embargo el movimiento antinatural...