Socarral
Quadern de bitàcola, data estel·lar 03.06.2019. L'estiu encara no ha arribat, però fa molta calor i els ocells comencen a fer-me patir. No és tan fàcil veure'ls com fa uns dies, i en concret avui la temperatura és molt alta. Potser no noto tant la xafogor com quan vivia a Barcelona, però comprovo angoixat que no puc aturar-me gaire estona sota el sol. Crema la pell. I la llum m'enlluerna. Les quatre de la tarda no és la millor hora per veure ocells. Estic passejant a prop del barri de Canaletes, a Cerdanyola del Vallès. Davant meu Collserola em fa promeses de frescor amb la gran taca fosca que són els seus boscos. Arribo a un camí que voreja per una banda pins i alzines. Però per l'altre no hi ha més que un socarral (paraula que crec que no existeix, però com que la meva família l'ha fet servir de sempre per designar un camp cremat pel sol, em prendré, amb el vostre permís, la llicència de fer-la servir). Llaurat temps enrere, ara només té algunes mates crescud