ORNITOSECTA

El 2 d'abril vaig fer una passejada pel Pla de Reixac (Montcada) en un intent de fer el meu itinerari pel projecte SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya, un dels projectes de l'Institut Català d'Ornitologia). Resulta que el primer cens del SOCC es fa del 15 d'abril al 15 de maig, però soc tan despistat que em vaig llençar al camp abans de temps. En qualsevol cas, la visita va ser molt entretinguda, amb un total de 52 espècies i uns quants moments d'aquells que t'omplen l'esperit. I és que no puc negar que el Pla de Reixac és un dels meus llocs preferits per veure ocells. Tenir-lo tan a prop de casa és un autèntic luxe. Una visita a aquest espai és garantia de bones observacions. Aquell 2 d'abril, als ocells habituals al llarg de tot l'any es van afegir els primers migrants i alguns estiuejants. El més destacable va ser un grup de vuit cigonyes (més una novena solitària una estona més tard), una fredeluga, set arpelles en migració, piules d...

Quadern de bitàcola, data estel·lar 03.06.2019. L'estiu encara no ha arribat, però fa molta calor i els ocells comencen a fer-me patir. No és tan fàcil veure'ls com fa uns dies, i en concret avui la temperatura és molt alta. Potser no noto tant la xafogor com quan vivia a Barcelona, però comprovo angoixat que no puc aturar-me gaire estona sota el sol. Crema la pell. I la llum m'enlluerna. Les quatre de la tarda no és la millor hora per veure ocells. Estic passejant a prop del barri de Canaletes, a Cerdanyola del Vallès. Davant meu Collserola em fa promeses de frescor amb la gran taca fosca que són els seus boscos. Arribo a un camí que voreja per una banda pins i alzines. Però per l'altre no hi ha més que un socarral (paraula que crec que no existeix, però com que la meva família l'ha fet servir de sempre per designar un camp cremat pel sol, em prendré, amb el vostre  permís, la llicència de fer-la servir). Llaurat temps enrere, ara només té algunes mates crescud...

Com molts altres diumenges la Sílvia i jo vam anar el passat dia 10 a fer una llarga passejada amb la meva gossa Nina al Parc Fluvial del Besòs. Tot i que habitualment hi detectem espècies d'ocells força interessants, aquest dia va ser excepcional. Bernat pescaire, o com li diem nosaltres, "el senyor Bernat". Un altre ocell espectacular: el corb marí. En un recorregut d'uns 8 km per la vora nord del riu (4 d'anada i 4 de tornada), entre el pont situat a l'avinguda Pi i Margall de Sant Adrià del Besòs i els primers metres de vegetació aquàtica situats just passat Can Zam, a Sant Coloma de Gramanet (més enllà de l'herba), van aparèixer un total de 46 espècies diferents d'ocells, amb algunes sorpreses tan agradables com la griva cerdana o la cotxa blava. Altres ocells remarcables van ser el repicatalons, la xivita o el becadell comú. El número d'espècies es força elevat per una zona tan humanitzada i per les dates que som. Gavina vulgar ...

Anteayer 15 de marzo contemplé un comportamiento que no había visto nunca hasta ahora. Me hallaba en el balcón de mi casa en Barcelona ejerciendo "mis labores". Como todo buen ornitólogo de vez en cuando alzaba la vista al cielo. En uno de esos vistazos vi pasar sobre mi cabeza una garza real ( Ardea cinerea ) perseguida por una gaviota patiamarilla ( Larus michahellis ) adulta. No es que volasen en la misma dirección, realmente la gaviota perseguía a la garza. Ésta realizó un par de giros para intentar esquivar a su acosadora, y eso llevó a ambas a desaparecer tras un edificio cercano. Tal vez la gaviota tenía únicamente intenciones hostiles por asuntos territoriales (quizá la garza se había detenido en algún tejado cercano, aunque no lo creo) o tal vez realmente intentaba cazar a la ardeida, cosa que encuentro harto insólita teniendo en cuenta el tamaño de ambas. Sí es frecuente en Barcelona, sin embargo, ver a las gaviotas en actitud depredadora activa hacia las palo...

En el año 2012 de nuevo la Ornitosecta participó en la maratón de la Sociedad Española de Ornitología (S.E.O.), y los miembros del equipo fueron Daniel González, Jaume Castellà y un servidor, Jordi Sala. La fecha escogida fue el 22 de abril, domingo. Como siempre, voy a recordar a los no familiarizados con la ornitología en qué consiste esta maratón: no es más que una divertida competición en la que consigue la victoria el equipo que identifique más especies de aves en 24 horas. Los ganadores suelen llegar a las 200 especies, pero nosotros no aspiramos a eso. Simplemente participamos por amor a las aves. En el año 2011, en nuestra segunda maratón conseguimos la marca de 126 especies. El reto de esta nueva edición era superar esa marca. Para conseguirlo, decidimos realizar un itineario distinto al del año anterior. Mientras que entonces nos movimos por las comarcas del Maresme, Baix Llobregat y Garraf, en esta ocasión nos pusimos el listón más alto, incluyendo el Pirineo y Osona en...