Animals atropellats que realment estan vius
No tots els animals que trobem atropellats a les carreteres han de ser necessàriament cadàvers.
Personalment, que recordi ara, com a mínim dues vegades he pogut salvar la vida d'ocells que havia donat prèviament per morts. És clau retirar ràpidament l'animal inconscient de la carretera, ja que en no tenir movilitat pot ser atropellat "de veritat".
El primer va ser fa uns anys al delta de l'Ebre, i es va tractar ni més ni menys que d'una polla blava. El segon cas va ser fa pocs dies, i curiosament era també un ràl·lid.
Anava conduint al costat del canal olímpic de Castelldefels quan vaig veure en el carril del sentit contrari al meu una polla d'aigua atropellada. Com sempre que trobo animals morts, em vaig entristir. Però uns metres després vaig reduir la marxa en adonar-me d'un detall: l'ocell que acabava de veure no estava aixafat.
Segurament estava només estabornit per haver xocat amb un altre vehicle. Jo havia de reaccionar amb celeritat: si trigava molt, sense dubte una roda li passaria per sobre i el mataria.
Ràpidament vaig treure el cotxe de la carretera i m'hi vaig acostar. La bestiola feia realment pena. Però en el moment de recollir-la va revifar i amb unes últimes forces va aixecar el vol per aterrar... ...a una altra carretera propera. Just al mig del carril.
Vaig córrer de nou, decidit a no deixar que se m'escapés aquest ocell, que tan malament escollia sempre on devia aterrar.
Ja a les meves mans, la urgència em seguia empenyent. Jo només volia salvar la vida d'aquest animal, i perquè sobrevisqués havia de portar-lo momentàniament a un lloc tranquil on pogués recuperar-se. Ho vaig veure clar: el maleter del cotxe era el lloc ideal, a sobre d'una jaqueta que tenia allà, i a les fosques fins al Remolar, proper, al delta del Llobregat.
Mentre conduïa, només demanava al destí que en obrir el maleter l'ocell seguís viu. Demanava si us plau que no morís. Al món actual, on milers d'animals moren atropellats a les carreteres, em negava totalment a deixar la possibilitat de salvar la vida ni que fos a una humil polla d'aigua.
Només arribar al Remolar, als primers metres de la Vidala vaig parar el cotxe. Mòbil en mà vaig pensar: "si obro el maleter i segueix viva, li faig una foto".
Polla d'aigua - Gallinula chloropus. Serà humil, però també preciosa.
I, és clar, immediatament va recuperar la seva llibertat.
Preneu nota: si veieu un animal a terra, si està aixafat, no hi ha gaire a fer. Però si no és així, si no comprometeu la seguretat de ningú (vigileu la carretera) potser no costa gaire fer una ullada. I si trobeu un ocell viu però estabornit (pot estar totalment inmòbil, com si estigués realment mort), la recepta és aquesta: deixeu-lo en un lloc tranquil i resguardat allà mateix, per exemple sota unes mates. Aquesta polla d'aigua va requerir trasllat només pel fet del gran perill que suposava per ella deixar-la al mateix lloc (amb moltes carreteres i gairebé sense guariment) i per la proximitat del delta del Llobregat.
El cas de la polla blava (Porphyrio porphyrio) que he esmentat al principi d'aquesta entrada del blog va ser molt semblant: un exemplar immòbil a terra que acabava de xocar amb un vehicle. La contracció i dilatació de la nineta de l'ull em va mostrar que l'ocell seguia viu. Va haver-n'hi prou amb deixar-la a peu d'un canyissar proper. Al cap d'una bona estona vaig tornar per comprovar si l'animal hi era en presència de cadàver o si havia desaparegut. La sorpresa va ser trobar-me-la viva al mateix punt on la vaig deixar. En quant em va veure va marxar caminant per desaparèixer entre la vegetació.
Al principi semblava morta, però l'ull es movia.
I llavors va aixecar el cap!
Personalment, que recordi ara, com a mínim dues vegades he pogut salvar la vida d'ocells que havia donat prèviament per morts. És clau retirar ràpidament l'animal inconscient de la carretera, ja que en no tenir movilitat pot ser atropellat "de veritat".
El primer va ser fa uns anys al delta de l'Ebre, i es va tractar ni més ni menys que d'una polla blava. El segon cas va ser fa pocs dies, i curiosament era també un ràl·lid.
Anava conduint al costat del canal olímpic de Castelldefels quan vaig veure en el carril del sentit contrari al meu una polla d'aigua atropellada. Com sempre que trobo animals morts, em vaig entristir. Però uns metres després vaig reduir la marxa en adonar-me d'un detall: l'ocell que acabava de veure no estava aixafat.
Segurament estava només estabornit per haver xocat amb un altre vehicle. Jo havia de reaccionar amb celeritat: si trigava molt, sense dubte una roda li passaria per sobre i el mataria.
Ràpidament vaig treure el cotxe de la carretera i m'hi vaig acostar. La bestiola feia realment pena. Però en el moment de recollir-la va revifar i amb unes últimes forces va aixecar el vol per aterrar... ...a una altra carretera propera. Just al mig del carril.
Vaig córrer de nou, decidit a no deixar que se m'escapés aquest ocell, que tan malament escollia sempre on devia aterrar.
Ja a les meves mans, la urgència em seguia empenyent. Jo només volia salvar la vida d'aquest animal, i perquè sobrevisqués havia de portar-lo momentàniament a un lloc tranquil on pogués recuperar-se. Ho vaig veure clar: el maleter del cotxe era el lloc ideal, a sobre d'una jaqueta que tenia allà, i a les fosques fins al Remolar, proper, al delta del Llobregat.
Mentre conduïa, només demanava al destí que en obrir el maleter l'ocell seguís viu. Demanava si us plau que no morís. Al món actual, on milers d'animals moren atropellats a les carreteres, em negava totalment a deixar la possibilitat de salvar la vida ni que fos a una humil polla d'aigua.
Només arribar al Remolar, als primers metres de la Vidala vaig parar el cotxe. Mòbil en mà vaig pensar: "si obro el maleter i segueix viva, li faig una foto".
Polla d'aigua - Gallinula chloropus. Serà humil, però també preciosa.
I, és clar, immediatament va recuperar la seva llibertat.
Preneu nota: si veieu un animal a terra, si està aixafat, no hi ha gaire a fer. Però si no és així, si no comprometeu la seguretat de ningú (vigileu la carretera) potser no costa gaire fer una ullada. I si trobeu un ocell viu però estabornit (pot estar totalment inmòbil, com si estigués realment mort), la recepta és aquesta: deixeu-lo en un lloc tranquil i resguardat allà mateix, per exemple sota unes mates. Aquesta polla d'aigua va requerir trasllat només pel fet del gran perill que suposava per ella deixar-la al mateix lloc (amb moltes carreteres i gairebé sense guariment) i per la proximitat del delta del Llobregat.
El cas de la polla blava (Porphyrio porphyrio) que he esmentat al principi d'aquesta entrada del blog va ser molt semblant: un exemplar immòbil a terra que acabava de xocar amb un vehicle. La contracció i dilatació de la nineta de l'ull em va mostrar que l'ocell seguia viu. Va haver-n'hi prou amb deixar-la a peu d'un canyissar proper. Al cap d'una bona estona vaig tornar per comprovar si l'animal hi era en presència de cadàver o si havia desaparegut. La sorpresa va ser trobar-me-la viva al mateix punt on la vaig deixar. En quant em va veure va marxar caminant per desaparèixer entre la vegetació.
Al principi semblava morta, però l'ull es movia.
I llavors va aixecar el cap!
Comentarios
Publicar un comentario