Natura urbana: Parc de l'Escorxador

A Barcelona, al límit entre els barris de l'Eixample Esquerra i el de Sants es troba el Parc de Joan Miró, també conegut com a Parc de l'Escorxador, degut a l'antic escorxador que aquí s'aixecava, i que va ser tancat l'any 1979.




En casos com el meu, que per motius personals no puc sortir gaire últimament a veure ocells, una passejada per aquest parc és una bona idea per practicar una mica l'ornitologia urbana. De fet, qualsevol parc de la ciutat és bo per trobar alguns ocells, tot i que segons la seva situació geogràfica (per exemple tocant a Collserola, com el del Laberint d'Horta, o a prop de la costa, com el de Diagonal Mar) variaran les espècies que poden aparèixer.

Tòrtora turca, Streptopelia decaocto.





En el cas de l'Escorxador ens trobem un parc força aillat per edificis i amb poca connexió amb d'altres masses verdes, tot i que Montjuïc no queda gaire lluny.






El diumenge dia 11 de febrer m'hi vaig estar una hora i deu minuts, i aquest va ser el llistat dels ocells observats:

Sylvia melanocephala (tallarol de cap-negre)
Serinus serinus (gafarró)
Myiopsitta monachus (cotorreta de pit gris)
Streptopelia decaocto (tòrtora turca)
Columba livia dom. (colom roquer)
Passer domesticus (pardal comú)
Phoenicurus ochruros (cotxa fumada)
Carduelis chloris (verdum)
Turdus merula (merla)
Larus michahellis (gavià argentat)
Motacilla alba (cuereta blanca)
Phylloscopus collybita (mosquiter comú)
Falco tinnunculus (xoriguer comú)
Columba palumbus (tudó)
Cyanistes caeruleus (mallarenga blava)
Lophophanes cristatus (mallarenga emplomallada)

Un total de 16 espècies, i podrien haver sigut més si no haguessin fallat algunes de les habituals, com per exemple, la garsa.

Cotxa fumada, Phoenicurus ochruros.




Mallarenga blava, Cyanistes caeruleus.



Tot i estar molt ple de gent val la pena posar atenció auditiva, sempre molt útil per detectar els petits passeriformes que canten a les branques dels arbres (bàsicament pins, i algunes alzines).



Mallarenga emplomallada, Lophophanes cristatus.


Gafarró, Serinus serinus.


Tallarol de cap negre, Sylvia melanocephala.



També hi ha un petit tancat amb vegetació mediterrània i un "hotel" per a insectes. Aquesta és la millor zona del parc per veure el cada cop més rar pardal comú. És molt trist dir això, però en una extensió força gran com aquesta, adequada per a la espècie, lo normal es veure menys de cinc exemplars en total. De vegades algun més, però mai es superen els deu.

Femella de pardal comú, Passer domesticus.


A les palmeres són molt abundant les cotorres.


Cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus.



Mentre gaudim dels ocells podem observar també les curioses activitats dels Homo sapiens, des de persones practicant arts orientals com el tai chi, fins un trompetista que assaja en algun racó tranquil, omplint l'atmosfera del parc de tons musicals força adequats.

Altres atractius de l'Escorxador són l'escultura "Dona i ocell", de Joan Miró, i l'antiga plaça de les Arenes, feliçment reconvertida en centre comercial.






El blanc de la incomprensió de molta gent, el pobre colom roquer (Columba livia dom.).


Comentarios

Entradas populares de este blog

Aythya collaris en Lleida

Fantasmas en la noche

Israel: 23-03-2022, Saxicola maurus y Circus macrourus