ORNITOSECTA

Diumenge dia 28 de gener vaig fer una de les meves habituals passejades pel Parc Fluvial del Besòs, aquest cop pujant des del Molinet (a la banda nord) fins més amunt de la zona d'herba (per la banda sud, després de creuar el riu a mig camí). A banda de les espècies habituals em vaig endur la sorpresa de la presència de 2-3 cabussets, ocell que a nivell personal jo no havia observat encara al Besòs. Un exemplar va cantar a la part més alta de l'itinerari. Minuts després dos exemplars nedaven a uns metres de distància. Com no, van quedar immortalitzats per la càmera. Cabusset, Tachybaptus ruficollis, i polla d'aigua, Gallinula chloropus. La parella de cabussets. Un dels exemplars acompanyat d'un bell i presumit coll-verd. Passejar pel Besòs implica bàsicament veure ocells macos en un entorn força lleig, un entorn molt humanitzat on la natura treu el cap com pot. El riu ha estat modificat per afavorir l'oci dels humans i també l'abocament dels seus r...

El diumenge dia 21 de gener vaig fer el cens dels ocells aquàtics hivernants al port de Premià de Mar (Maresme, Barcelona) amb aquests resultats: Baldriga mediterrània ( Puffinus yelkouan ): 2 Mascarell ( Morus bassanus ): 6+ Corb marí gros ( Phalacrocorax carbo ): 15 descansant dins el port Bernat pescaire ( Ardea cinerea ): 1 descansant dins el port Remena-rocs ( Arenaria interpres ): 3 a l'espigó Gavina cap-negra ( Ichthyaetus melanocephalus ): 52+ nedant al mar Gavina vulgar ( Chroicocephalus ridibundus ): 9+ dins el port Gavina corsa ( Ichthyaetus  audouinii ): 3 exemplars, 2 adults i un segon hivern (tercer ac) Gavià argentat ( Larus michahellis ): 6+ Xatrac bec-llarg ( Sterna sandvicensis ): estol de 6 nedant al mar Remena-rocs, Arenaria interpres Aquest cens es fa cada any al mes de gener. Enguany destaquen les tres gavines corses, que no fallen mai a Premià de Mar, i els tres remena-rocs (l'any passat n'hi havia un). Les corses adultes no estav...

El super maravilloso chachi plan que había maquinado no era otro que éste: como dormía en el sofá de la sala podía despertarme antes que los demás y echar un vistazo desde el balcón. Pero para mi fastidio seguía lloviendo, aunque ahora sin rayos ni truenos. Simplemente llovía. No me desanimé y busqué el punto más adecuado para mirar sin que me viera la gente de la calle. Resulta que unas cuantas personas estaban paradas justo en la acera de enfrente: hacían cola esperando a que abriera un ambulatorio que teníamos delante. Seguramente era el único punto en todo Crissiumal donde había gente parada en la calle a aquellas horas de la mañana. Y tenía que ser precisamente frente al balcón donde un tío con prismáticos y cámara de fotos observaba el mundo de manera sospechosa. Me quedé tras el cristal por más motivos, no solo para no ser visto. También quería evitar que el ruido de fuera entrara en la sala y despertara a mis amigos, y que tampoco lo hiciera el frío ni el viento, ni por supue...