ORNITOSECTA

No cal tenir un gran telescopi si volem fer unes poques però interessants observacions astronòmiques. De dia, evidentment, ja tenim molt a prop el nostre estel, el Sol. De nit podem observar el nostre únic satèl·lit, la Lluna. Però, com de difícil és veure planetes? I galàxies? És complicat distingir constel·lacions? La clau és mirar al cel. I tot i que sembla una ximpleria afirmar això, insistiré en dir-ho. S'ha de mirar al cel. Si ens familiaritzem a fer alguna ullada nocturna descobrirem que les constel·lacions són fàcilment identificables: són grans (ocupen bones extensions de cel) i algunes són prou brillants com per ser reconegudes a l'instant. És evident que si ens allunyem de Barcelona les condicions seran millors, però això no vol dir que no us pugui veure res a una gran ciutat: jo hi visc, i des del terrat he pogut veure sense problemes les constel·lacions d'Orió, l'Osa major, l'Osa petita, Cassiopea, Taurus, el Cigne, i d'altres. També és fàcil ...

Actualment sembla que la ciència no està de moda. En un món dominat per les marques de roba, la televisió, la publicitat, la música comercial... En un món així se'm fa difícil tenir esperances de que a la ciència i la investigació se'ls hi posin les coses fàcils. Per això m'agrada treure pit quan parlo del CosmoCaixa, el museu de la ciència de l'Obra Social de La Caixa. Me'n sento orgullós, i m'agrada presumir de que la nostra ciutat tingui aquest meravellós punt de trobada de tot el coneixement humà. Aquí hi gaudeixen particularment dos tipus de persones: els nens i els científics. Però són realment dos tipus diferents de persones? Què defineix a un científic? La recerca, la curiositat, voler saber més i voler saber la veritat. Però això és precisament el que defineix també als nens. Els nens són científics. Potenciar i alimentar aquesta curiositat o limitar-la i reduir-la és l'elecció que han de fer els pares. I un científic és també un nen? Dins...

16 de agosto. Volví a la carga. El radiante sol que entraba por la ventana de la habitación nos anunciaba que comenzaba un hermoso nuevo día en Brasil. Jardinópolis Pero no estaba en mi casa. No podía salir imprudentemente a pasear por ahí por propiedades ajenas. Era un simple invitado, así que me lo tomé con calma y con cierta timidez asomé la nariz por el exterior. Encontré a Valmor, nuestro anfitrión. Ya estaba enterado de mi gusto por las aves: la noche anterior, durante la cena, Henrique sacó el tema. Me presentó a su familia de esta manera: - A Jordi le gusta ver aves, ¡siente pasión por ellas! Le encantan, no se le escapa ni una y hemos podido ver cosas que no sabíamos ni que existían. Me llenaron de orgullo sus palabras, y no pude evitar esbozar una sonrisa recordando como había cambiado su discurso con el paso de los días, cuando inicialmente me presentaba con las palabras: - El hobby de Jordi son las aves. Mis pobres compañeros de viaje me habían sufrido en sus pr...

La tardor del 2017, com cada any des del 2010, s'ha fet un control dels rapinyaires que passen en migració post-nupcial als terrenys de l'Espinal i Turó de Castellans (Argentona - Maresme). Aquest any però l'esforç ha sigut més gran que els anteriors, i això s'ha vist reflectit en l'observació de 16 espècies diferents, algunes tant interessants i poc freqüents com l'arpella pàl·lida rusa, el falcó cama-roig o l'estrella de la campanya: l'àguila pomerània. També el número total de rapinyaires migrants és destacable: 1242. S'han dedicat 150 hores a l'observació, repartides entre els mesos de setembre, octubre i novembre. La data inicial fou el 2 de setembre, i la final el 8 de novembre. L'esforç per tant ha sigut considerable els dos primers mesos i no tant al tercer. La distribució del temps ha sigut la següent: - Setembre : dies 2, 11, i del 16 al 30 de manera consecutiva (total 17 dies). Unes 70 hores aproximadament d'observació , am...