ORNITOSECTA

Igual que l'any passat, també aquest hivern un grup de gavines vulgars ( Chroicocephalus ridibundus ) ha visitat regularment el riu Sec a Cerdanyola del Vallès. He pogut fer lectures de sis anelles diferents, resumides a continuació amb el país de procedència inclòs. D'aquestes sis anelles diferents, cinc pertanyen a exemplars que ja vaig detectar l'any passat al mateix punt. Això dóna fe de la gran fidelitat que té aquesta espècie als seus llocs d'hivernada. H3TT : anella d'Hongria, única lectura el 21 de novembre. Repetidora de l'any passat. TYTH : anella de Polònia, única lectura el 5 de desembre. Repetidora de l'any passat. T53E : també de Polònia, dues lectures, el 5 de desembre i el 31 de gener. ND41 : anellada com a hivernant a Espanya el desembre del 2017, hi ha una lectura a la Gran Bretanya del 6 de setembre del 2018 segons l'historial de la web de "marques especials" (www.marquesespecials.cat). Repetidora de l'any passat. T9TM : ...

Tras más de 35 años observando aves por fin he bimbado la graja ( Corvus frugilegus ). Este córvido colonizó hace algunos años la comarca de l'Alt Empordà. Es por tanto el único punto de toda Catalunya donde se puede ver a esta ave con regularidad. Así que, a pesar de que nunca la había visto, yo sabía que bastaba con que algún día me diera una vuelta por aquellos lares para tachar a esta especie de mi lista particular. Y no tenía prisa. Ya caería. Sin embargo no ha sido necesario desplazarme tantos kilómetros. Sergi Ares y Josep Crusafont detectaron un ejemplar en el Pla de Reixac (Vallès Occidental) hace un par de días, el domingo 11. Suelo pajarear en esta zona, ya que queda muy cerca de mi casa, bastante más que el Empordà. Para allí que me fui. Los acontecimientos se desarrollaron como suele ser habitual en los casos de aparición de especies poco frecuentes: nervios y prisas desde el mismo momento en que te enteras de la noticia; desplazamiento en coche con cierta velocidad pe...

Ornitològicament parlant, ha estat un bon mes de març per mi als Vallesos. A l'àguila daurada que va aparèixer sobre Ripollet i Cerdanyola el 12 de març (vegeu entrada anterior del blog) haig d'afegir un munt d'observacions interessants que resumiré a continuació. Abans de res vull agrair als amics ornitòlegs vallesans el seu ajut amb algunes espècies i ubicacions. Des que vaig arribar a viure a Ripollet que només trobo braços oberts i germanor. Com que això és habitual entre els ornitòlegs, jo no esperava menys. 14 de març Només dos dies després de l'àguila daurada vaig poder veure una polla pintada ( Porzana porzana ) a la riera de Caldes a Palau de Plegamans, trobada per en Xavi Escobar. No es va deixar fotografiar (la polla, no en Xavi) però sí que ho va fer un repicatalons ( Emberiza schoeniclus ). Fins i tot vaig aconseguir filmar-lo: Poc després de veure totes dues espècies va aparèixer el meu amic Diego acompanyat del seu fill, en Dídac, bàsicament buscant la po...

Divendres 12 de març. Estic treballant des de casa i de tant en tant no puc evitar donar un cop d'ull pel balcó. Em crida l'atenció un ocell gran. Està d'esquenes perquè s'allunya, una mica alt, fent la ruta Ripollet-Cerdanyola. La llum és dolenta en aquest moment i l'au sembla negre al contrallum del cel. A simple vista, sense prismàtics, en veure un aleteig profund i molt arquejat penso: " Mira, un bernat pescaire ". Si us penseu que els ornitòlegs que fa molts anys que mirem ocells no ens equivoquem mai... llavors és que no porteu prou anys mirant ocells. Agafo els prismàtics i descobreixo que no és un bernat sinó un rapinyaire de grans dimensions. M'agafa un atac de nervis. En qüestió de segons haig de decidir si munto el telescopi o intento identificar l'espècie abans no es perdi. Agafo la càmera de fotos i disparo unes ràfegues. L'ocell segueix marxant i s'allunya. Finalment decideix convertir la línia recta en cercles i comença a rem...

Els ocells acostumen a tenir uns comportaments habituals. Però de vegades fan coses rares. Parlaré de tres casos curiosos d'aquest mes de març. El dissabte dia 6 vaig veure un picot garser gros. No és espècie rara en absolut, de fet és força comuna a masses forestals. Però aquest exemplar el vaig veure des de casa: sobrevolava el nucli urbà de Ripollet. Em va sobtar força veure aquesta espècie volant uns quants metres per sobre els edificis. Sospito que anava del riu Ripoll al parc dels Pinetons. Suposava l'espècie número 75 en la meva llista particular d'ocells detectats des de casa. El dilluns dia 9, mentre treballava, vaig donar una ullada al balcó i vaig veure una persecució. Un tudó fugia tan de pressa com podia. Però el seu perseguidor no era un falcó ni un astor, sinó un animalet, diguem, més humil. Un simple pardal. L'empaitava amb velocitat, força alt, potser uns 30 o 40 metres per sobre la ciutat. Mai havia vist un pardal perseguint un tudó. En desconec totalm...

Amb tot això de la pandèmia i el confinament hi ha gent que ho passa malament i gent que no tant. Afortunadament jo sóc del segon grup. La meva feina em permet treballar des de casa i a sobre tinc unes bones vistes que em permeten de tant en tant donar una ullada per buscar ocells. Entre les espècies habituals tinc pardals, tudons, tórtora turca, cotxa fumada, cueretes blanca i torrentera, garsa, gavià de potes grogues, gavina vulgar, cadernera, esplugabous, bernat pescaire, ànec coll -verd, corb marí gros, esparver, xoriguer comú, aligot... i de tant en tant hi ha sorpreses com el mussol comú, el milà negre, el bitxac rogenc, el mastegatatxes, la gavina corsa, l'àguila pescadora... La llista total puja a 75 espècies. El matí del 15 de febrer em va fer companyia durant unes quantes hores l'animal més ràpid del planeta (més de 300 km/h), el falcó peregrí. Un exemplar es va aturar a una antena de telefonia de Cerdanyola del Vallès, aixecant l'admiració meva i el ...

Y por fin íbamos a ver de cerca el océano. 22 de agosto del 2017 Nos despedimos de nuestras anfitrionas en Jaraguá do Sul, Karen y Kelley, que nos dejaron un recuerdo imborrable con su hospitalidad. Pusimos rumbo al sur. La siguiente noche la pasaríamos en Capão de Canoa, pero íbamos a realizar un par de paradas a medio camino, una en Florianópolis y otra en Torres, dos poblaciones costeras. Abandonamos Jaraguá y como no podía ser de otra manera tuve que pasar una última vez por la tortura de atravesar aquellos grandes campos inundados (yo los llamaba "arrozales" aunque no estoy seguro de que lo fueran) llenos de aves en los que no pudimos parar ni una sola vez. Seguían allí las cigüeñuelas ( Himantopus melanurus ). Aquel día descubrí lo mucho que podía llegar a dar un paseo por la rodovia  (autopista en portugués). Realicé algunos bimbos en marcha y sin foto. Observaciones de apenas unos segundos que me permitieron aumentar un poco la la lista de aves detectadas, aunque sin ...