El SOCC erroni

El 2 d'abril vaig fer una passejada pel Pla de Reixac (Montcada) en un intent de fer el meu itinerari pel projecte SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya, un dels projectes de l'Institut Català d'Ornitologia).

Resulta que el primer cens del SOCC es fa del 15 d'abril al 15 de maig, però soc tan despistat que em vaig llençar al camp abans de temps. En qualsevol cas, la visita va ser molt entretinguda, amb un total de 52 espècies i uns quants moments d'aquells que t'omplen l'esperit.

I és que no puc negar que el Pla de Reixac és un dels meus llocs preferits per veure ocells. Tenir-lo tan a prop de casa és un autèntic luxe. Una visita a aquest espai és garantia de bones observacions.

Aquell 2 d'abril, als ocells habituals al llarg de tot l'any es van afegir els primers migrants i alguns estiuejants. El més destacable va ser un grup de vuit cigonyes (més una novena solitària una estona més tard), una fredeluga, set arpelles en migració, piules de l'arbre, àguiles marcenca i calçada, un blauet, un lluer, una perdiu roja, i els primers ballesters i falciots negres, entre altres espècies.

Piula dels arbres (Anthus trivialis)

Superfoto testimonial de la fredeluga (Vanellus vanellus)

Tampoc és que sigui res de l'altre món... però he vist cigonyes i em venia de gust que sortissin al blog. Total, yo he venido aquí a hablar de mi lib... Perdó! Volia dir, jo he vingut aquí a parlar d'ocells.

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Àguila marcenca (Circaetus gallicus)

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Com a curiositat afegida, un gavià de potes grogues (Larus michahellis) va empaitar durant una bona estona un bernat pescaire (Ardea cinerea). No els hi preocupa la mida de res als gavians, s'encaren amb qui sigui.

Després d'aquesta entrada començaré a relatar els insòlits fets que em va tocar viure a un país llunyà, a Orient Mitjà. Començaré per fi a escriure sobre el meu viatge a Israel d'aquest mes de març.